Posicionament de la Marea Blanca de Catalunya sobre l’avantprojecte de Llei de Contractes de Serveis a les persones.

POSICIONAMENT DE LA MAREA BLANCA DE CATALUNYA SOBRE L’AVANTPROJECTE DE DE LLEI DE CONTRACTES DE SERVEIS A LES PERSONES.

Introducció:

El passat 11 de febrer representants de la Marea Blanca de Catalunya van comparèixer davant de la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament de Catalunya per informar sobre el Projecte de Llei de
Contractes de Serveis a les persones ( http://Projecte de llei de contractes de serveis a les persones:
https://www.parlament.cat/document/bopc/271650.pdf#page=7 ) Fruit tant del debat previ com del posterior a la compareixença és el document que a continuació presentem i que ha estat tramés a la
Comissió.

Posicionament que fem públic tot just un mes abans d’una data important : el 7 d’abril, jornada europea contra la privatització i mecantilització de la de la Salut i de la Protecció Social.

AL PARLAMENT DE CATALUNYA, A LA COMISSIÓ D’ECONOMIA I HISENDA I ALS GRUPS PARLAMENTARIS POSICIONAMENT ARGUMENTAT DE LA MAREA BLANCA DE CATALUNYA SOBRE L’AVANTPROJECTE DE DE LLEI DE CONTRACTES DE SERVEIS A LES PERSONES.

De bon principi el primer que cal és fixar aprioristicament el posicionament de la Marea Blanca de Catalunya no ja en relació a l’avantprojecte de llei que està tramitant el Parlament de Catalunya sinó
en relació a la DIRECTIVA 2014/24/UE DEL PARLAMENT EUROPEU I DEL CONSELL de 26 de febrer de 2014 sobre contractació pública que s’argumenta com a motiu que el Parlament de Catalunya actui sota la voluntat d’implementar-la tramiti aquest avantprojecte.

La pròpia directiva esmentada fixa que “que ninguna disposición de la presente Directiva obliga a los Estados miembros a subcontratar o a externalizar la prestación de servicios que deseen prestar ellos mismos o a organizarlos de otra manera que no sea mediante contratos públicos en el sentido de la presente Directiva”.

Per tant, és una decisió política que ha de prendre cada govern o  administració, en una direcció o altre, sobre si gestiona per si mateix, o bé  subcontracta, o externalitza un servei. Menteixen doncs aquells que ens repeteixen el mantra que és la UE qui “obliga” a externalitzar i contractar a tercers. Defugir la responsabilitat política amb aquestes afirmacions cap amunt pot semblar molt fàcil, a més de demagògic i hipòcrita. La situació actual de la UE, generada pel propi fracàs de la UE com espai social més
enllà de l’econòmic, ens ho facilita atesa l’euroescepticisme populista. El que si obliga la UE es a implementar aquesta directiva i si es tria l’opció de contractació pública per a la gestió dels serveis públics. Podria tenir doncs aquesta nova regulació un paper residual.

Des de la Marea Blanca de Catalunya en l’àmbit del Servei Nacional de Salut i del conjunt dels serveis de protecció social entenem que com garantia dels drets bàsics i fonamentals de la ciutadania és la gestió
directa la millor fórmula de prestació dels serveis públicssegons abundant bibliografia i experiencia. No pas la contractació/ concertació amb tercers, que per a nosaltres és un mecanisme que transfereix recursos públics al sector privat amb la possibilitat de lucre privat. L’opacitat, la ineficiencia, l’encariment i l’ allunyament de les persones usuaries, i en masses casos la corrupció que generen ens reforcen en la nostra reivindicació de separació nítida del sistema públic de salut versus el sector negoci de la sanitat.

Aquest sistema dit de col·aboració públic-privada-“social”, que ha estat criticat i desaconsellat des del mateix Tribunal de Comptes europeu, NO és el sistema que volem.

Així a Marea Blanca de Catalunya neguem la major i els mateixos objectius pretesos en aquest projecte en gestació que esperem i lluitarem per que no esdevingui Llei. Tanmateix, a més del rebuig global i a la totalitat, podem raonar alguns elements dels que discrepem dins l’ articulat presentat.

ANÀLISIS DE L’AVANTPROJECTE.

-Objecte de la Llei :

Es significatiu que a l’exposició de motius es parli d’un ampli ventall de serveis i prestacions que tenen com a finalitat el benestar i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania”…sense esmentar en cap moment el
caràcter de serveis públics de molts d’aquests serveis que després esmenta expressament, caràcter que ve donat per a la necessitat de garantir drets fonamentals de les persones. Aquest avantprojecte permet contractar-ho tot, situant en el mateix sac des de les mal anomenades “prestacions sanitàries” de l’article 27, que és la activitat sanitària pública , a activitats extraescolars. poden tenir el mateix règim legal un servei d’atenció primària que una activitat extraescolar? El sentit comú ens diu que no.

Però a més observant els llistats continguts en els diferents Anexes de l’Avantprojecte ens trobem amb una relació completa del que seria un veritable Servei Nacional de Salut Aquesta amplitud doncs permetria facilitar el desballestament del sector públic de la sanitat catalana, del propi ICS. tot i el caràcter de reserva que gairebé tenen totes les prestacions sanitàries segons l’avantprojecte. Però és igual de perillós la falta de concreció de qui pot contractar.

Aquesta llei és infinitament més perillosa per al sector públic sense l’anomenada “Llei Comin” que pasaba de la col.laboració públic-privada a l’anomenada col.laboració públic-social, que malgrat la introducció de
l’anomenat Tercer Sector permetia els fals cooperativisme de les EBA’s o l’activitat d’algunes fundacions més propera a la de un holding empresarial que alló que realment hauria de ser una fundació amb
l’excusa d’obtenir recursos per a les seves finalitats socials.

Aquest avantprojecte sí que introdueix valoracions que poden afavorir la contractació del Tercer Sector (reinversió etc….) però no impedeix que es puguin contractar empreses o corporacions i que malgrat les valoracions en el concurs, el preu segueix sent el factor esencial.

No podem oblidar en aquest àmbit que l’avantprojecte preveu de mode genèric la subcontractació, mecanisme que permet a la llarga derivar recursos públics a en beneficis privats bàsicament mitjançant
l’empitjorament de les condicions laborals dels treballadors i treballadores ila selecció sota criteris economicistes del perfil de persones ateses i de la cartera de serveis.

-Pel que fa a les clausules d’incompliment i resolución :

L’art. 24 ens diu que “el plec o document ha de preveure clàusules d’incompliment de l’execució del contracte vinculats a la qualitat de la prestació o al tracte comporten la imposició de penalitats greus “ No
caldria ja que hauria de ser la pròpia llei que ho fixes de manera expressa aixì com les penalitats.

L’art 25 preveu la possibilitat d’una causa específica de resolució per resultats negatius reiterats o  auditories de satisfacció previa audiencia del contractista. Hauria de ser obligatoria i preceptiva.

A l’art. 21 tenim les condicions especials d’execució: si un contracte no les inclou serà nul de ple dret només si son considerades com esencials.

-Els poder públics i el control sobre els serveis públics :

L’art 20 estableix la figura del responsable del contracte que pot recaure en algú que no tinqui la condició de funcionari public. L’administració per tant renuncia de bon principi al seguiment del contracte remetent a un tercer fins i tot les propostes d’interpretació del propi contracte, una de les facultats tradicionals de les administracions en els contractes administratius.

Quan ens referim a la continuitat del servei contemplada en l’art. 26 entenem que és imprescindible que davant de l’incompliment del contracte per fallida del contractista es fixar legalment al propi plec l’afectació dels mitjans materials i humans adscrits a l’execució del contracte durant el temps fixat com a durada del contracte sota la gestió directa de la propia administració. Amb aquesta limitació temporal, a l’afectació no se li podria objectar que tingui abast confiscatori.

CONSEQÜÈNCIES EN EL FUTUR D’AQUEST AVANTPROJECTE DE LLEI.

Aquest avantprojecte és el camp de confrontació de dues fòrmules de gestió indirecte dels serveis públics moltes vegades sense uns límits objectius i ben determinats. Per una banda la possibilitat que siguin
empreses amb ànim de lucre (per això es creen les empreses) i per l’altre l’anomenada economia social o Tercer Sector, que agrupa a tot un conjunt heterogeni d’entitats. La falta de taxativitat en la redacció de l’avantprojecte la transforma en una eina perillosísima ja que deixa a l’arbitrarietat del polític de torn orientar la configuració del contracte cap al sector empresarial que mes l’interessi amb plena cobertura legal. Trinxar/ esmicolar l’ICS la gran empresa plenament pública és possible combinant el text amb els annexes per oferir-ho en safata de plata al sector privatSe’ns dirà, ben segur, que aquest no és el cas d’aquest Parlament, ni d’aquest Govern, però hem tingut experiències a Catalunya amb algun Conseller de Salut que malgrat les retallades pressupostàries salvatges no tenien escrúpols en incrementar alhora els contractes cap al sector privat tant en nombre com en quantia econòmica.

Podem entendre doncs que determinades entitats de l’anomenat Tercer Sector s’ ho mirin com una oportunitat en relació a la creixent entrada del grups empresarials en les seves arees d’activitats, però és il.lusori arribar a la conclusió que aquest avantprojecte en serà la seva salvaguarda, ni la seva gran defensa. Una protecció susceptible d’esquerdar-se ja d’entrada atesos els informes d’ órgans de la propia administració de la Generalitat Amb aquest avantprojecte s’ intenta avançar amb un gran pas en la
mercantilització dels serveis públics en abandonar gran part del poder que la pròpia administració retenia a la interpretació i compliment subjectiudel contracte. Configura un contracte gairebé civil que no administratiu atés l’ample marge de l’administració en configurar el propi contracte.

Evidentment ateses aquestes conclusions el posicionament de la Marea Blanca de Catalunya no pot ser altre que rebutjar frontalment l’Avantprojecte de Llei de contractes d’atenció a les persones.

Barcelona 7 de març de 2019

 

 

Print Friendly, PDF & Email